Página de inicio Contactar ?Afegir favorits
     
Pregons





PREGÓN DE LA SEMANA SANTA 2008

Consell de Germandats i Confraries de la Arxidiòcesi de Barcelona
Ajuntament de Barcelona

Dedicado a Javier Estébanez
de la Hermandad de Ntra. Sra. del Rocío
de Barcelona, que hace un
año, a estas horas,
Dios lo llamó a las marismas eternas.

I en homenatge i reconeixement
a tots els difunts de les nostres
Germandats i Confraries.
Déu els tingui en la glòria i
a nosaltres en l’esperança del reencontre.


Ploren cel i terra, les petjades de qui l’erra, de Nostramo el perdó
la sang ens en farà el do, de la Mare intercessora la consolació.

No posis només els ulls en veure’ls transir curulls de penes , deixa que el cor inflama la ferida i foc de llança.

     Segon Pas: Major dolor vestit de grana

Major dolor vestit de grana, en cops que travessa l’ànima,
de tantes angoixes i penes, d’estretors i de cadenes.

Serè rostre, Senyor nostre, d’aquest vespre sense posta,
d’un bes enganyador i del gall que canta traïció.

     Tercer Paso: Las espinas, cual joyeles


Crist de la Sang Divina, Sant Crist de Lepant, fill del Pare eternal,
ofert, amorós i aimant.

Voldrien les nostres ànimes enlairar-se rostre amunt, per guarir-vos tantes nafres, bon Jesús, que el mal retruny.

     Quart Pas: El Crist, en sa humanitat

Por la cuesta del Calvario sube el Nazareno penando, la Verónica a su paso recibe en lienzo la Santa Faz.

Herència, que no consol, del plor d’aquelles dones, en veure el Crist
en sa humanitat, branca verda, tallada en malvestat.

Armats i vestes cuiteu, no el deixéssiu pas sol
el Crist de les febleses que mor en l’abandó.

     Quinto Paso: Se inclina el árbol

     Crucificado lo tienen, a sus pies San Juan, la Magdalena, y… mirar no puedo a la Señora, que se me cuaja el aliento de congoja

     “Ay, ay! Y al son de las roncas trompetas y tambores destemplaos, a la voz del pregonero, el sol claro sa nublao por la muerte amarga del nazareno. Ay, ay!”
Tambores y cornetas rompen el rastro del paso de Cristo, a suspiros de marcha procesional, “Requiem”, “Ego sum”, “El cachorro me dijo” y “Jesús de la penas”

Les “set paraules” carrer enllà, es fan rosari d’emocions, també el poble català alça la veu per cantar-vos.

Per vostra passió sagrada…, la música posa notes a la devoció senzilla, tots esguarden, aquell qui a la terra, va mostrar-nos l’amor celestial.

     Sisè Pas: Carona i cor en ferida

Santa Maria, carona i cor en ferida, Mare de Pietat i misericòrdia,
en veure-us de dolors vestida, ànima i esperit es fan ofrena.

Els nostres cors s’enlairen, com mocadors de seda, s’atansen al vostre rostre enrogit, a vostres ulls, finestrals de sofriment, per recollir-ne els plors de Mare, víctima innocent.

     Séptimo Paso: En huellas de intercesión

Sublim Senyora, albada dels nostres cors, la nit s’ajeu adolorida, al plany dels estel, la fosca amaga els seus reflexes.

Ànima i cor, amarats de la fiblada de la passió i la mort,
del vostre fill, el major do, en passar els set calzes d’amargor.

     Octau pas: Camí de Resurrecció

Amb la música, el color, la bellesa, volen dir al món que hi ha una raó per no cansar-se d’esperar, que aquest dolor en el Crist fou preludi de resurrecció i en la Mare de Déu, com aquelles aigües de Canaà, les llàgrimes és transformaren en vi nou de joia immensa; hi ha una llum, no sempre visibles, hi ha una llum, així germans i confrares son portadors de símbols i promeses d’esperança, per un temps que l’ha perduda.

     Besamanos: Más allá del horizonte.


Descargar el documento en PDF

Momento Web (Diseño y mantenimiento de sitios Web)
© Consell General de Germandats i Confraries de l'Arxidiòcesi de Barcelona - 2009 Tots els drets reservats