PLA PASTORAL DIOCESÀ 2009-2011
ARXIDIÒCESI DE BARCELONA
Primer objectiu:
CONÈIXER, CELEBRAR I VIURE LA PARAULA
DE DÉU
A) Presentació de l’objectiu
Sabem que conèixer l’Escriptura és
conèixer Crist. Per això,
volem conèixer,
celebrar i viure la Paraula de Déu. “L’Església
escolta la Paraula de Déu i la proclama com a Paraula de salvació (cf.
Vaticà II, DV 1). El Concili Provincial
Tarraconense insta cada fidel cristià a
escoltar-la, a llegir-la personalment,
a
meditar-la, a celebrar-la en l’Església
i a pregar amb ella, per tal de viure
de la
seva força transformadora i en plena
obediència de fe al Senyor.
Amb aquest objectiu ens proposem fer
un esforç col·lectiu
de coneixement i
aprofundiment de la Paraula de Déu.
La Paraula de Déu, sempre present
en la celebració dels sagraments
i en tota
celebració de la fe, és font
de lloança, acció de gràcies
i força espiritual per a la
vida cristiana. El seu cimal és la
celebració de l’Eucaristia.
El Concili Vaticà II,
en un passatge de gran intensitat,
declarava: “L’Església
ha venerat sempre les
divines Escriptures com també ha
venerat sempre el cos mateix del Senyor.
Per això especialment en la sagrada
litúrgia, no deixa mai de prendre
el pa de
vida de la taula, de nodrir-se’n
i de distribuir-lo als fidels, tant
el pa de
la paraula
de Déu com el del cos de Crist” (DV
21). Per això, s’haurà de
tornar a posar al
centre de la vida cristiana “la Litúrgia
de la Paraula i l’Eucarística
que estan taní
ntimament unides de tal manera que constitueixen
un sol acte de culte” (SC
56).
La Paraula de Déu és l’aliment
de la nostra vida cristiana i ha d’animar
tota
l’activitat pastoral de les comunitats
i realitats d’Església per tal
d’assegurar que
tot el que fem sigui expressió del
que creiem. Sabem que “l’home
no viu només
de pa; viu de tota paraula que surt
de la boca de Déu” (Dt 8,3; Mt
4,4).
Benet XVI diu que “tots experimentem
la necessitat de posar al centre de
la nostra vida la Paraula de Déu, d’acollir
Crist com el nostre únic Redemptor,
per
fer que la seva llum il·lumini tots
els àmbits de la humanitat: des de
la família
fins a l’escola, des de la cultura
fins el treball, des del temps lliure
fins als altres
sectors de la societat i de la nostra
vida” (de
la homilia en la inauguració del
Sínode Episcopal, 5-X-2008).
B) Fonts
Concili
Vaticà II, Constitució Dogmàtica
Dei Verbum sobre la Divina Revelació1.
Concili
Provincial Tarraconense, “Capítol
segon, I, La Paraula de Déu,
font de la vida de
l’Església” a: “Resolucions
i missatge”, 19952
Sínode
Episcopal 2008 sobre la Paraula
de Déu en la vida i la
missió de
l’Església,
Missatge al Poble de Déu3
Sínode
Episcopal 2008 sobre la Paraula de Déu
en la vida i la missió de
l’Església,
Propostes del Sínode presentades
a Benet XVI.4
C) Possibles accions
Llegir
la Paraula de Déu amb actitud
orant, per tal que il·lumini
tots
els
moments
i aspectes
de
la
vida
de
cada
dia,
i sigui
el
foc
que
animi
i mantingui
l’ardor missioner de cada cristià.
Crear
grups de
lectio divina
per a adults
i joves. La
lectio divina
comporta la
pregària i la contemplació i
condueix a un estil de vida evagèlic..
La
mateixa
acció l’han
de
dur
a
terme
grups
de
preveres
que
comparteixen
un
mateix
treball
pastoral.
Procurar
que
els continguts
de la
pregària
siguin paraules de l’Escriptura,
ja
que
a través d’ella responem
a Déu amb les seves mateixes paraules.
Per això,
els
salms són des dels inicis, la
pregària preferida de l’Església,
juntament
amb
el
parenostre i
l’avemaria.
Progressar
en
la pregària eclesial
de la Litúrgia
de les
Hores, sobretot
Laudes
i Vespres,
a la
catedral, a
les parròquies,
a les esglésies,
en
les
reunions
de cristians
i àdhuc en la
pregària
familiar.
Escoltar
junts
la Paraula
de Déu
en família
per tal
que els
pares la
facin
accessible
i intel·ligible als fills
en qualsevol circumstància,
explicant-la,
comentant-la
amb ells,
fent-ne pregària
i, també, com a preparació de
la
celebració de l’Eucaristia
dominical.
Facilitar
experiències
del primer anunci de l’Evangeli
a aquells
que no
freqüenten l’Església i
oferir-los itineraris d’iniciació cristiana
que
els
faci
possible
la trobada
personal amb
Jesucrist i
descobreixin així la
nova
orientació
que
pren la
seva vida.
Donar
en
tots els
processos catequètics
una importància prioritària
a la
Paraula
de Déu,
ajudant
a
retenir
relats
i
textos
curts
i
facilitant
la
seva
memorització, sempre amb la finalitat
de fer-ne celebració i
vida.
Sensibilitzar
a
tots els
fidels cristians
en la
necessitat d’estudiar i conèixer
bé
la
Bíblia, facilitant l’accés
a mitjans de trobada amb la Paraula de Déu:
organitzar
cursos
bíblics, grups d’estudi
d’evangeli,
escola
de
la
Paraula,
setmanes
i jornades
bíbliques,
exposicions
bíbliques
itinerants,
etc.
Donar
prioritat
a
la
Paraula
de
Déu
en
tots
els
recessos
espirituals
que
se
celebrin.
Preparar
els
lectors de
la Paraula
de Déu
per tal
que aquesta sigui ben
entesa en la
seva proclamació en les
celebracions litúrgiques.
Preparar
degudament
l’homilia,
tasca
important
del
ministeri
dels
pastors
de l’Església, amb la possible
participació dels altres
membres del Poble de Déu.
Difondre
la
Paraula
de
Déu,
utilitzant
tots
els
mitjans
que
calgui,
des
de
la
relació personal fins a la
utilització de
les
noves
tecnologies.
Promoure
que
la
Paraula
de
Déu
sigui l’animació de
tota l’acció pastoral.
Fer
objecte
de
lectura,
estudi
i
reflexió de
les
resolucions
i
missatge
del
Sínode Episcopal sobre la Paraula
de Déu en la vida i en la missió de
l’Església, i també de
l’exhortació apostòlica
postsinodal,
un
cop
publicada.
Segon
objectiu:
CRÉIXER EN LA SOLIDARITAT ENMIG DE
LA CRISI ECONÒMICA
A)
Presentació de l’objectiu
Amb
aquest
objectiu
es
pretén, d’una
banda, ajudar a les persones que més
pateixen
l’actual crisi econòmica.
I, d’altra
banda,
la
crisi
ofereix
una
oportunitat per
fomentar
una
educació en els valors
de l’austeritat
i
la
solidaritat,
afavorint
la
cultura
del
ser
en
front
de
la
del
tenir.
El
Concili
Provincial
Tarraconense,
en
el
capítol tercer dedicat a la “sol·licitud
pels
més pobres i marginats”,
que són els qui més pateixen
les conseqüències
de
la
crisi,
ens
exhorta
a
avançar
pels camins que són propis de l’Evangeli
i
de
la
Doctrina
Social
de
l’Església.
Jesucrist,
el
nostre
Salvador,
enviat
pel
Pare, essent
ric
es
va
fer
pobre
per
nosaltres;
experimentà des de la seva infància
condicions
de
precarietat
i
de
persecució;
practicà amb la seva vida d’artesà
l’evangeli del treball; s’adjudicà a
la sinagoga de Natzaret l’evangelització dels
pobres
com
a
tret
messiànic; proclamà benaurats
els
pobres,
els
qui
ploren
i
els qui
tenen
fam
i
set
de
justícia.
Si
volem
ser
coherents
amb
la
nostra
fe,
hem
de procurar
viure
com
Jesucrist
visqué i
proclamar
el
missatge
que
Ell
proclamà (CPT,
resolució n.
76).
El
mateix
Concili
exhorta
també a “revifar
la tradició,
tan
intensament
viscuda
en
els
primers
segles
de
l’Església,
de vincular visiblement la celebració de
l’eucaristia
amb
la
caritat
fraterna,
insistint
de
manera
particular
en
la
relació
entre
la
Fracció del Pa i la comunió cristiana
de béns” ( CPT, resolució n.
77).
Dels
primers
cristians
se’ns diu que
vivien tots units i ho tenien tot en comú.
L’Església
no
pot
descuidar
el
servei
de
la
caritat,
tal
com
no
pot
ometre
els Sagraments
i
la
Paraula.
Com
diu
el
Papa
Benet
XVI, “són
tasques
que
s’impliquen mútuament i no poden
separar-se l’una de l’altra.
Per a l’Església,
la
caritat
no és una mena d’activitat
d’assistència social que també es
podria
deixar
a
d’altres, sinó que
pertany a la seva natura i és
manifestació irrenunciable
de
la
seva
pròpia essència”(Deus
caritas
est,
22).
Com
a
membres
de
l’Església,
tenim l’exigència
moral
de
lluitar
contra
les desigualtats
i
de
donar
testimoni
del
manament
de
l’amor del Senyor Jesús
que
ens
ha
fet
a
tots
germans
i
fills
del
mateix
Pare.
I
això ens
cal
fer-ho,
per
mitjà de l’anunci del Regne,
de la denúncia de les causes de la
crisi econòmica,
de
la
renúncia de les despeses supèrflues
i de l’augment
de
la
solidaritat.
B)
Fonts
Consell Pontifici Justícia i Pau,
Compendi de Doctrina Social de l’Església.5
Benet
XVI, Carta Encíclica
Caritas in veritate6
Concili
Provincial Tarraconense, “Capítol
tercer, La sol·licitud pels més
pobres
i
marginats”
a: “Resolucions i missatge”,
19957
C)
Possibles
accions
Descobrir
les
necessitats
socials
que
existeixen
al
voltant
de
la
parròquia
i
de
l’arxiprestat
i
procurar
donar-hi
solucions
possibles.
Sensibilitzar
els
fidels
a
ser
solidaris
amb
aportacions
materials
i
com
a
voluntaris
a
Càritas o a d’altres
institucions d’ajuda
fraterna.
Vincular
la
comunitat parroquial
al
treball
que
realitza
Càritas
a
fi
que
tots
els
fidels
considerin
com
a pròpia
la tasca que realitza aquesta institució.
Procurar
que
un representant
de
Càritas
formi
part
del
Consell
Pastoral
Parroquial.
Constituir
la
Càritas parroquial
a les parròquies on no està encara
constituïda.
Compartir
les
experiències dels
voluntaris amb els membres de
la família,
amb
els
amics,
companys de
feina
o
d’estudis,
membres
de
la
comunitat
cristiana,
a
fi
de motivar
la
solidaritat
dels
que
ens
envolten.
Treballar
els
materials de
les
campanyes
de
Càritas,
especialment
amb motiu
del
Nadal
i
Corpus,
amb
els
infants,
joves,
adults,
organitzant
xerrades, taules
rodones, “sopars de la fam”,
recessos,
etc.,
que
ajudin a
desvetllar
la
solidaritat
i
fer-la
efectiva.
Organitzar
en
les
escoles,
centres
educatius
i
esplais,
el
programa
del Departament
de
Voluntariat
de
Càritas
Diocesana sobre «Educació en
valors» per
tal
de
conèixer les causes de
la crisi econòmica
i
el
seu
rerafons
com
a
crisi
de
valors.
Demanar
a
les institucions
eclesials
docents
dedicades
a
l’ensenyament
que
reflexionin
sobre
les
causes de
la
crisi
econòmica
i
les
possibles
solucions,
proposin
valors
que
haurien d’orientar
la justa i eficaç solució de
la
crisi
econòmica, i ofereixin a través
de conferències
i
jornades
la
sensibilització sobre
aquestes
reflexions.
Oferir,
a
nivell parroquial
o
supraparroquial,
la
deguda
formació dels
voluntaris
per
tal
que realitzin
un
treball
més
fecund
i
eficient.
Estudiar
i
difondre els
continguts
del
Compendi
de
la
Doctrina
Social
de
l’Església.
Llegir,
estudiar
i difondre
els
continguts
de
l’encíclica
del
Papa
Benet
XVI
Caritas
in
veritate.
Tercer
objectiu:
PARTICIPAR
ELS
IMMIGRANTS
EN
LES
COMUNITATS
CRISTIANES
A)
Presentació de l’objectiu
El
nostre
país històricament
ha
conegut
diversos moviments
migratoris.
En
poc
temps
hem
passat
de sis
milions
d’habitants
a set milions i mig per l’arribada
d’immigrants. És obvi que la
presència d’immigrants
es
troba
en totes
les
realitats
de
la
nostra societat
i
de
la
nostra
Església.
Per
tant,
ja no
es
tracta
de programar
una
pastoral
per a
immigrants,
sinó de
tenir
molt
en compte
la
seva
presència i participació en
tota la pastoral diocesana. La presència
dels
immigrants
entre
nosaltres
constitueix una
oportunitat
per
a les
nostres
comunitats,
que
pot
qualificar-se d’una
gràcia, d’un vertader kairós.
Per això,
amb
aquest
objectiu
ens proposem
promoure
la
participació ben
activa
dels
immigrants
en
la
vida i
l’activitat
de
les
nostres comunitats
cristianes.
Benet
XVI
ens
ha recordat,
en
el
missatge de
la
Jornada
Mundial
de
les Migracions: “El fenomen de l’emigració va
augmentant sempre més
i
compren
un
gran
nombre
de persones
de
totes
les
condicions
socials.
Per
consegüent,
amb
raó les institucions públiques,
les organitzacions humanitàries
i
també l’Església catòlica
dediquen
molts
dels
seus
recursos
a atendre
aquestes persones
en dificultat”.
(Missatge
del
13 de
gener de
2008).
Per
això a la nostra Església
diocesana, s’està treballant
intensament
per
l’acolliment i ajuda als nostres germans
immigrants i, respecte dels catòlics,
la
seva
participació en
les
comunitats
cristianes.
B)
Fonts
Pontifici
Consell per a la pastoral del emigrants
i itinerants, Instrucció “Erga
migrantes
caritas
Christi”8
CEE, “La Iglesia
en España y
los immigrantes. Reflexión
teológico-pastoral
y
Orientaciones
prácticas para una pastoral de migraciones
en España a la luz de la Instrucción
Pontificia
Erga
migrantes
caritas Christi”,
XC
Asamblea
Plenaria (Madrid,
22
de
noviembre
de
2007)9
C)
Possibles
accions
Potenciar
en
totes les
comunitats
cristianes
la
celebració de
la
Jornada
Mundial
de
les
Migracions
donant
a
conèixer
el
missatge
del Sant
Pare
sensibilitzant
davant
dels
reptes de
la
immigració.
Conèixer
la realitat dels immigrants que viuen
a la demarcació parroquial,
la
seva
cultura,
tradicions,
religiositat. Això ajuda
a conèixer-los
millor,
estimar-los
i
facilitar-los
la
participació en
l’àmbit litúrgic, catequètic,
organitzatiu
o
de servei
en
la
comunitat.
Oferir
als
preveres
que
vénen a
la nostra arxidiòcesi,
ja
sigui
per estudis
ja
sigui
per
incardinar-s’hi, un coneixement
de la nostra història
i
de
la nostra
realitat
religiosa
i
social, per
tal
d’ajudar-los
a la seva participació activa
en
el
propi
arxiprestat
i
parròquia.
Revisar
què cal
modificar
o
adaptar de
la
vida
i
activitats
de
les
comunitats
per
tal
que
sense
perdre
la
pròpia
identitat es faciliti la participació dels
immigrants
i
s’enriqueixi
la
comunitat.
Sensibilitzar
les
comunitats perquè considerin
l’immigrant com un germà,
ja
que
l’Església és
catòlica
i cap immigrant és
foraster
en
la comunitat.
Invitar
els
immigrants, amb
la
deguda
preparació,
a
ser
catequistes.
Procurar
que
en els
consells
pastorals
parroquials,
arxiprestals
i
diocesà hi
hagi
una
participació dels
immigrants.
Convidar
als
nou
vinguts
a
participar
en
els
moviments
d’Acció Catòlica
i
en
altres
moviments
existents
a
la
nostra
Església.
Atendre
els
col·lectius que presenten
més
dificultats socials
per ajudar-los en les seves necessitats
i procurar
d’oferir-los-hi
una correcta integració en
la
convivència social.
MÈTODE
DE
TREBALL
El
Pla
Pastoral
Diocesà per al bienni
2009-2011 a l’arxidiòcesi
de
Barcelona conté tres objectius prioritaris,
propis d’una
pastoral
evangelitzadora
i missionera
i
d’una espiritualitat de
comunió.
En
relació a cada objectiu s’indiquen
un seguit d’accions. Són
possibles
accions, és
a
dir,
suggeriments indicatius
que
es
proposen
per
tal
que
cada parròquia, arxiprestat, consell, grup,
moviment, associació o
entitat
pugui escollir
l’acció que consideri
adient a fi d’aconseguir l’objectiu
pastoral
respectiu.
També és possible
realitzar d’altres
accions
no
previstes en
el
Pla Pastoral
però que vagin encaminades
a l’assoliment
dels
objectius
pastorals esmentats.
L’aplicació d’aquest Pla
Pastoral Diocesà ens
correspon
a
tots: preveres,
diaques,
religiosos
i
religioses, laics
i
laiques,
membres del
Consell
Pastoral Diocesà i dels consells parroquials
i arxiprestals, mestres i professors de religió,
parròquies,
arxiprestats,
delegacions
diocesanes, secretariats,
comissions,
moviments,
escoles
cristianes,
associacions i
altres
entitats.
Així, doncs, convé que totes
les instàncies pastorals de l’arxidiòcesi
optin
en
la programació per alguna/es acció/ns
concreta/es
dels
tres objectius
del
Pla
i
que al
final
del
curs
en
facin
l’avaluació corresponent.
