PREGÓN DE LA SEMANA
SANTA 2008
Dedicado a Javier Estébanez
de la Hermandad de Ntra. Sra. del Rocío
de Barcelona, que hace un
año, a estas horas,
Dios lo llamó a las marismas eternas.
I en homenatge i reconeixement
a tots els difunts de les nostres
Germandats i Confraries.
Déu els tingui en la glòria i
a nosaltres en l’esperança del reencontre.

Ploren cel i terra, les petjades de qui l’erra,
de Nostramo el perdó
la sang ens en farà el do, de la Mare intercessora
la consolació.
No posis només els ulls en veure’ls transir
curulls de penes , deixa que el cor inflama la ferida
i foc de llança.
Segon
Pas: Major dolor vestit de grana
Major dolor vestit de grana,
en cops que travessa l’ànima,
de tantes angoixes i penes, d’estretors i de
cadenes.
Serè rostre, Senyor nostre, d’aquest
vespre sense posta,
d’un bes enganyador i del gall que canta traïció.
Tercer
Paso: Las espinas, cual joyeles
Crist de la Sang Divina,
Sant Crist de Lepant, fill del Pare eternal,
ofert, amorós i aimant.
Voldrien les nostres ànimes enlairar-se rostre
amunt, per guarir-vos tantes nafres, bon Jesús,
que el mal retruny.
Quart
Pas: El Crist, en sa humanitat
Herència, que no consol,
del plor d’aquelles dones, en veure el Crist
en sa humanitat, branca verda, tallada en malvestat.
Armats i vestes cuiteu, no
el deixéssiu pas sol
el Crist de les febleses que mor en l’abandó.
Quinto
Paso: Se inclina el árbol
Les “set paraules”
carrer enllà, es fan rosari d’emocions,
també el poble català alça la
veu per cantar-vos.
Per vostra passió sagrada…, la música
posa notes a la devoció senzilla, tots esguarden,
aquell qui a la terra, va mostrar-nos l’amor
celestial.
Sisè
Pas: Carona i cor en ferida
Santa Maria, carona i
cor en ferida, Mare de Pietat i misericòrdia,
en veure-us de dolors vestida, ànima i esperit
es fan ofrena.
Els nostres cors s’enlairen,
com mocadors de seda, s’atansen al vostre rostre
enrogit, a vostres ulls, finestrals de sofriment,
per recollir-ne els plors de Mare, víctima
innocent.
Séptimo
Paso: En huellas de intercesión
Sublim Senyora, albada
dels nostres cors, la nit s’ajeu adolorida,
al plany dels estel, la fosca amaga els seus reflexes.
Ànima i cor, amarats
de la fiblada de la passió i la mort,
del vostre fill, el major do, en passar els set calzes
d’amargor.
Octau
pas: Camí de Resurrecció
Amb la música, el color,
la bellesa, volen dir al món que hi ha una
raó per no cansar-se d’esperar, que aquest
dolor en el Crist fou preludi de resurrecció
i en la Mare de Déu, com aquelles aigües
de Canaà, les llàgrimes és transformaren
en vi nou de joia immensa; hi ha una llum, no sempre
visibles, hi ha una llum, així germans i confrares
son portadors de símbols i promeses d’esperança,
per un temps que l’ha perduda.
Besamanos:
Más allá del horizonte.


Descargar el documento en PDF
