Vaig entrar en una botiga d'un antiquari i de sobte ... vaig veure un Crist sense creu, anava a llançar-me sobre ell, però vaig frenar els meus ímpetus ... Era un Crist molt bell, era una impressionant despulla mutilada. Per descomptat, no tenia creu, li faltava mitja cama, un braç sencer, i encara conservava el cap però, havia perdut la cara.

Vaig voler comprar-lo, el venedor ponderava les seves qualitats i jo les disminuïa per rebaixar el preu ... Em vaig estremir de sobte.

¡Disputàvem el preu de Crist, com si fos una simple mercaderia! I em vaig recordar de Judes ... No era aquella també una compravenda de Crist? Però quantes vegades venem i comprem a Crist, no de fusta, de carn, en ell i en el nostre proïsme! La nostra vida és moltes vegades una compravenda de cristos. Calla! Per què davant els meus membres trencats, no se t'ocorre recordar a éssers que ofenen, fereixen, exploten i mutilen als seus germans els homes? Què és més gran pecat? Mutilar una imatge de fusta o mutilar una imatge meva viva, de carn, en què batec Jo per la gràcia del baptisme. ¡Ohh hipòcrites! “ rasgáis las vestiduras” davant el record del que va mutilar la meva imatge de fusta, mentre li doneu la mà o li rendiu honors a quí mutila física o moralment els cristos vius que són els seus germans. Jo vaig contestar: "No puc veure't així, destrossat, et vaig a restaurar ... Aproves el meu pla?

- NO, no m'agrada! - Va contestar el Crist, seca i durament. -Ets Igual que tots i Parles massa! - No em restauris, t'ho prohibeixo! ¡¿Ho sents?! ... Vull, que al veurem trencat recordis sempre a tants germans teus que conviuen amb tu; trencats, aixafats, indigents, mutilats.

Sense braços, perquè no tenen possibilitats de treball. Sense peus, perquè els han tancat els camins. Sense cara, perquè els han tret la honra. Tots els obliden i els tornen l'esquena. No em restauris, a veure si veient-me així, te'n recordes d'ells i et fa mal, a veure si així, trencat i mutilat et serveixo de clau per al dolor dels altres! Molts cristians es tornen en devoció, en petons, en llums, en flors sobre un Crist bell, i s'obliden dels seus germans els homes, cristos lletjos, trencats i sofrents.

“Mi Cristo Roto” P. Ramón Cué 1963