El
24 de desembre de l'Any 1698 era expedit a Barcelona un document
de concessió d'indulgències als confrares i confraresses
de la "Confraria de les Ànimes del Purgatori i de la
Bona Mort" que va gestionar Mn. Diumenge Fogueras, canonge
de la Catedral de Barcelona. La petició va ser aprovada
per la Santa Seu i expedida el dia 13 de juny de 1696. Després
la confraría va fer imprimir el decret d'indulgències
juntament amb uns Goigs i Una bonica estampa. A falta d'altres
proves més remotes, aquesta seria la primera referència
a la Congregació de la Bona Mort, encara que aquí la
veiem encara amb el títol de "confraria" i adjuntada
amb l'advocació de les Ànimes del Purgatori. La referència
que fa el document que "s'ha erigit" dóna a entendre
que la fundació s'acabava de produir, per tant no havia
de ser molt més antiga de 1696.
Aquestes escassas dades ens donen la idea que al convent de Sant
Agustí de Barcelona a finals del segle XVII hi havia una entitat
de fidels que es reunien amb l'objectiu de pregar per les ànimes
del Purgatori i meditar la Passió de Crist per tal d'aconseguir
una Bona Mort.
Uns pocs anys més tard, aquesta primitiva confraria es va
reformar, no sabem si desvinculant en dos diferents (Ànimes
del Purgatori i Bona Mort) o senzillament prescindint de la primitiva
advocació. La qüestió és que l'any 1700.
Mons. Benet de Sala, bisbe de Barcelona, autoritzava i s'erigia la
Congregació de la Bona Mort, al mateix convent de Sant Agustí.
El nom del fundador sempre es va mantenir en l'anonimat, i es refereixen
a ell com "Un congregant”.
L'activitat bàsica de la Congregació era assistir assíduament
per celebrar "els exercicis" és a dir l'acte religiós
comú que se celebrava cada dimarts a la tarda. Aquests exercicis
consistien en el càntic de diversos salms i altres oracions
i l'escolta d'una meditació sobre la vida i Passió de
Jesucrist., Que servia com a preparació per a meditar sobre
la brevetat de la vida i la necessitat d'estar en gràcia de
Déu per rebre una "Bona Mort". Després de
les meditacions i per als penitents havia exercici penal (flagelaciones
o altres disciplines) per desgreuge dels propis pecats. També procurava
per l'assistència a Missa i per facilitar rogatives per les ànimes
dels seus difunts. Dins de l'apartat de la visita a malalts, els
estatuts especifiquen la necessitat de tenir una imatge de Maria,
ja sigui escultórica o un llenç pintat, per poder
apropar-la a la casa del necessitat i que aquest pugui resar davant
seu.
La Congregació va augmentar
tant de fidels com de categoria, i per això demanen un decret
d'indulgències, concedit per la Santa Seu i signat el dia
12 de gener de 1751. Un any després, en 1752, reediten el
Relox de la Bona Mort per incloure les indulgències, i en
aquesta nova edició inclouen una sèrie de càntics
al final.
|
|
Per a aquesta data havia estat destruïda l'església de Sant Agustí i
la Congregació va passar al convent de Santa Caterina. D'allí sortia
cada Dimecres de Cendra, el Crist per anar a visitar la Confraria de la Soledat
a la Basílica de la Mercè.
En 1836, a causa de la desamortització que pateix el Convent de Santa
Catalina la Congregació es trasllada a l'Oratori de Sant Felip Neri, des
d'on sortía cada Dimecres de Cendra amb destinació a la Mercè,
fins a l'any 1931.
Amb la instauració de la República i la posterior Guerra Civil
s'obre un període on no surt la processó i durant el qual és
gairebé destrossada la imatge del Crist de la Bona Mort.
Acabada la guerra s'aprofita part del Crist per confeccionar la nova imatge en
els tallers Reixach-Campanyà. La processó de la Bona Mort torna
a recórrer els carrers de Barcelona el Dimecres de Cendra dia 7 de febrer
de 1940, sortint des de Sant Felip Neri.
El 1942 coincidint que el Dimecres de Cendra no és festiu la processó es
trasllada al primer diumenge de Quaresma i en 1943 es trasllada al Divendres
Sant i canvia el lloc de Sortida a la Parròquia Major de Santa Anna.
En els anys successius la processó es consolida com la processó general
del Divendres Sant barceloní, arribant a la xifra de 17 misteris. Aquesta
situació es manté fins a 1968 últim any que surt, quedant
des de 1969 a suspens.
A finals del 2013 un grup de fidels vinculats a la parròquia de Santa
Anna amb el seu rector al capdavant decideixen recuperar la processó del
Crist de la Bona Mort, el qual torna a sortir pels carrers de Barcelona el Divendres
Sant del 2014.
En acabar la processó del Divendres sant del 2105, el rector de la Parròquia
de Santa Anna, Mossèn Peio Sánchez i el responsable de la processó pensa
que després de dos anys procesionado al Sant crist de la Bona Mort i considerant
l'experiència com a positiva, és el moment d'elaborar uns estatuts
i presentar-los. Aquests estatuts van ser aprovats el dia 8 juliol 2016 pel Sr.
Arquebisbe de Barcelona Monsenyor Juan José Omella Omella.
El dia 10 de setembre de l'any 2016, se celebra l'assemblea fundacional de la
Congregació, on entre altres coses surt elegida la primera Junta Directiva
de la Congregació, la qual es va compondre per les persones que havien
estat responsables de la processó fins a aquest moment, sent president
el Sr. Manuel Zamora Negrillo, Vicepresident Sr. Albert Torras Corbella, Secretari
Juan Luis Parra Cabrera, tresorera, Susana Segura Carrasco, vocal de Joventut
Cristian Heredias Martín, vocal de Cultes Fanny Maritza Jiménez,
Cambrer Major del Sant Crist Antonio Morales Pérez i com Consiliari Mossèn
Peio Sánchez Rodríguez rector de la Parròquia de Santa Anna.
|
|
