“Master Class” d'un sensesostre

El meu problema la tarda de l'Dimecres Sant era simular un llit d'un sensesostre al claustre de Santa Anna, al costat de la imatge de l'Crist de la Bona Mort. Aquesta seria l'activitat que la Congregació (Confraria) anava a fer aquest any en substitució de la processó habitual.

Havíem acordat amb el rector, Mossèn Peio Sánchez, exposar al Crist al centre del claustre de Santa Anna, recolzat al pou i sota ell, les plaques de les persones mortes sense llar a l'any 2020. Al costat de la imatge del Crist teníem pensat simular un llit dels que fan servir els sensesostre per passar les nits al carrer.

La lectura era fàcil, es tractava de visualitzar en Crist a tots els sensesostre de la ciutat descrivint un itinerari. El llit ens mostra el dia a dia de les persones sense llar que resisteixen al carrer fins que els arriba la seva hora i són un crucificat (El Crist) més de la societat, passant a engrossir la llista dels que anònimament ens van deixar (les plaques).

Amb aquestes premisses havia començat a muntar l'escenografia al costat de la Núria. El Crist ja reposava sobre les plaques, disposat a passar tres nits sense més sostre que les estrelles. Només ens quedava confeccionar el llit, per a això ens vam surtir de cartrons, plàstics, llençols vells, etc.

Vam posar mans a l'obra, pensant que aquest any ningú ens veuria treballar, a diferència d'anys anteriors en què mentre preparàvem els passos per a la processó, érem observats de forma curiosa per persones que s'apropaven a l'església. La nostra sorpresa va ser quan notem com una persona ens observava i dissentia amb el cap. Deixant-me portar li vaig preguntar que li semblava el supòsit llit de carrer. La resposta no va poder ser més sincera: "Això sembla més el llit d'un hotel que la d'una persona que dorm al carrer" em va respondre amb rotunditat i autoritat. El meu interlocutos sabia el que deia, cuiner de professió, fins fa poc havia estat al carrero n l’haia enviat els efectes de la Covid-19. Recordava que la borrasca Filomena la va patir dormint entre cartrons als carrers de Madrid, ara, la seva situació ha millorat i camina ajudant a l'Hospital de Campanya de Santa Anna. Veient l'experiència i solvència del meu interlocutor, li vaig suggerir si volia ell muntar el llit de carrer, el que no va dubtar a acceptar.

Immediatament es va posar a construir un suposat llit per passar la nit a l'exterior. Després dels primers instants en què se li va eriçar el bell al recordar els durs moments viscuts, va desmuntar el que havíem fet (crec encara reia interiorment per la nostra malaptesa) i es va posar a elaborar el que li haviem requerit.

Mentre construïa el llit i lluitava amb els records, ens explicava el perquè de tot el que feia. Ens va dir, per exemple que les pertinences importants anaven sota el cap fent de coixí, excepte la cartera que anava als peus del sac de dormir. Ens va dir també que ell solia col•locar a mà algun objecte que li servis de defensa i així un rosari de consells. Tota una experiència!

A l'acabar el Dimecres Sant tenia la sensació d'haver rebut una de les lliçons més importants de la meva vida i no em refereixo a com fer un llit per passar la nit al carrer, sinó que per poder dimensionar el calvari que pateixen els nostres germans, els exclosos de la societat, no queda més remei que deixar-se portar per ells i que siguin ells mateixos des de la seva punyent vivència, els que ens expliquin els sofriments de la seva exclusió.

Per molt que observem des de fora, si no ens acostem a ells i deixem que ells se'ns acostin, tindrem irremeiablement una visió molt edulcorada de la realitat i seguirem construint llits d'hotel pensant que són llits de carrer d'un sensesostre.