Manel Garrido ens ha deixat per seure a la dreta del Pare

El passat 5 de febrer va morir Manel Garrido, el més veterà dels usuaris de l'Hospital de Campanya de Santa Anna que processionava amb el Crist de la Bona Mort.

'Foto després d'una processó' A l'esquerra Manel Garrido, a la dreta Manuel Zamora

Manel era un incondicional de la processó, cada any des que es van incorporar els sense sostre de Santa Anna a les files de la processó, ell es presentava el dia anterior sol·licitant la seva túnica amb l'educació i la correcció que el caracteritzava.

Recordo molt especialment un any que la processó va acabar més tard del que és normal. Manel tenia una hora límit per entrar al lloc on pernoctava. Li vaig instar diverses vegades perquè abandonés la processó abans d'acabar, a la qual cosa es va negar repetides vegades. Finalment em va dir “No m'espantaré per dormir un dia més al carrer, i avui vull acompanyar el Crist fins a casa seva”.

Manel ens vas donar aquell dia una lliçó, una més de les moltes que ens has donat als que hem tingut l'ocasió de compartir un trosset de vida amb tu.

Aquest any a l'hora de formar les files et trobarem molt, molt a faltar.

Descansi en Pau

Tot seguit un poema dedicat a Manel Garrido per Terry, voluntària de l'Hospital de Campanya de Santa Anna.

Recordant Manel G

Silent i discret
A pas lent marxes,
On no hi ha temps.

On la lluna nova
Llum dels morts et guiarà
De la nit on has viscut
Vers l’albada, la pau eterna.

Silent i discret
A pas lent ens deixes,
Però roman en nosaltres
El blau profund dels teus ulls
Lluent, com al cel una estela,

Què es fon com tu,
Silent, discret, a pas lent.

Terry Rapsomanikis